dimarts, 21 de juny del 2016

Exposició "Cardew Pottery: three generations"

L'exposició en homenatge a Seth Cardew es trasllada des de la Serra a Castelló de la Plana. Des del 20 de juny fins l'1 de juliol de 2016 podrem guadir d'esta mostra a la sala d'exposicions de la Direcció Territorial de Cultura, la qual es troba a l'avinguda del Mar, 23.


Cartell exposició


A l'acte d'inauguració de la mateixa van acudir els seus fills, vinguts de USA i Regne Unit, a més d'amics, veïns, representants de la Cultura i interessats en veure l'obra d'este magnífic ceramista.    

Inauguració de l'exposició  20/06/2016

Seth Cardew va nàixer a Wichcombe, Gloucestershire, el 1934 i faltà a Madison (Winsconsin) el 2 de Febrer de 2016. Era el fill gran del ceramista Michael Cardew i germà del compositor Cornelius Cardew. Els seus primers records són de de la ceràmica realitzada pel seu pare. Va començar la seua educació al col.legi de Midhurst i a l'Escolania de la catedral de Canterbury. A continuació, va estudiar pintura a la Chelsea School of Art de Londres i escultura a l'Escola d'Art de Camberwell. El 1960 es va convertir en modelador per a la indústria cinematogràfica als estudis Pinewood, Elstree i Sheperton. Hi va treballar durant deu anys i d’aquesta etapa destaquen les seues aportacions als films Satan never sleeps i Cleopatra. A l'edat de 40 anys, el 1974, va respondre a l’exhortació de dues persones influents, Jaim Rabinowitz i Michael O'Brien, a endinsar-se en la ceràmica a Wenford Bridge, el taller de son pare, com a a aprenent, i s’hi va beneficiar del contagiós entusiasme i sentit de l’estil de Michael Cardew fins a la mort d’aquest el 1983.
El 2005 es va traslladar al Mas d'Albadas, a Rossildos, on va continuar la tradició familiar d’ensenyar i confeccionar ceràmica amb forn de llenya. Els seus magnífics plats, bols i gerres tenien gràcia i equilibri, i podia pintar a mà alçada amb impressionant fluïdesa als tests, desenvolupant i enriquint dissenys dels què el seu pare havia estat pioner.
Va ser un músic dotat, tot i que eclipsat pel seu germà, el compositor Cornelius Cardew, i tocava el clarinet, el fiscorn, el bombardí i el piano, transitant amb facilitat del jazz a la música barroca. Li agradava tocar en la banda d’Albocàsser.
El treball de Seth Cardew s'exhibeix a la Birmingham City Art Gallery, el Royal Cornwall Museum, Truro, el V&A i la col·lecció William Alfred Ismay a la York City Art Gallery.

dimecres, 16 de març del 2016

Homenatge a Seth Cardew

Homenatge a Seth Carew
Seth Cardew va nàixer a Wichcombe, Gloucestershire, el 1934 i faltà a Madison (Winsconsin) el 2 de Febrer de 2016. Era el fill gran del ceramista Michael Cardew i germà del compositor Cornelius Cardew. Els seus primers records són de de la ceràmica realitzada pel seu pare. Va començar la seua educació al col.legi de Midhurst i a l'Escolania de la catedral de Canterbury. A continuació, va estudiar pintura a la Chelsea School of Art de Londres i escultura a l'Escola d'Art de Camberwell. El 1960 es va convertir en modelador per a la indústria cinematogràfica als estudis Pinewood, Elstree i Sheperton. Hi va treballar durant deu anys i d’aquesta etapa destaquen les seues aportacions als films Satan never sleeps i Cleopatra. A l'edat de 40 anys, el 1974, va respondre a l’exhortació de dues persones influents, Jaim Rabinowitz i Michael O'Brien, a endinsar-se en la ceràmica a Wenford Bridge, el taller de son pare, com a a aprenent, i s’hi va beneficiar del contagiós entusiasme i sentit de l’estil de Michael Cardew fins a la mort d’aquest el 1983.
El 2005 es va traslladar al Mas d'Albadas, a Rossildos, on va continuar la tradició familiar d’ensenyar i confeccionar ceràmica amb forn de llenya. Els seus magnífics plats, bols i gerres tenien gràcia i equilibri, i podia pintar a mà alçada amb impressionant fluïdesa als tests, desenvolupant i enriquint dissenys dels què el seu pare havia estat pioner.
Va ser un músic dotat, tot i que eclipsat pel seu germà, el compositor Cornelius Cardew, i tocava el clarinet, el fiscorn, el bombardí i el piano, transitant amb facilitat del jazz a la música barroca. Li agradava tocar en la banda d’Albocàsser.
El treball de Seth Cardew s'exhibeix a la Birmingham City Art Gallery, el Royal Cornwall Museum, Truro, el V&A i la col·lecció William Alfred Ismay a la York City Art Gallery.
 
Durant aquestes pasques podreu admirar un modest homenatge a la seua vida i obra al Palau Casladuch de la Serra d'en Galceran

dimarts, 15 de març del 2016

Artistes: Michael Cardew


Michael Cardew
Michael Cardew era un terrissaire inspirador, el primer deixeble de Bernard Leach, un artista que tutoritzà i nodrí, al seu estudi de Wenford Bridge, a prop de St. Breward, Anglaterra, molts bons aprenents en el seu ofici, com ara Seth, el seu fill, Svend Bayer, Michael O'Brien, Danlami Aliyu i molts altres artistes creatius.
Michael Cardew va tenir una vida increïble, aportant la seua àmplia experiència en el disseny ceràmic i el seu gran talent creatiu a molts terrissaires que van seguir el seu lideratge. Es va traslladar a viure durant molts anys a l’Àfrica occidental, viatjant pel món com a expert en ceràmica, ensenyat i donant conferències sobre ceràmica creativa.
 
Estudi de Michel Cardew a Wendford Bridge
 
Michael Cardew, que ja havia estat nomenat cavaller el 1983, va ser justamentguardonat amb l'Ordre de l'Imperi Britànic com amb un MBE per la reina Isabel II, per la seues dinàmiques contribucions a la ceràmica del segle XX. Lamentablement, Michael Cardew va morir abans de la concessió.
Tania Harrod publicà una biografia de Michel titulada: "The Last Sane Man: Michael Cardew: Modern Pots, Colonialism, and the Counterculture"
Per a saber més de la seua Biografia consulteu l'article a Wikipedia (en anglès)
Marques de Michael Cardew i de l'estudi Wenford Bridge
 
 

dijous, 3 de març del 2016

La Senda i la Fira

El Loco. Premi especial sorteig 2016
Tenim el plaer de presentar-vos a les empreses que enguany col.laboren amb el sortejos de la fira d'esport i turismo de muntanya, són trenta-una les que han confiat en nosaltres: mil gràcies!!!
 
Seguirem informant.

divendres, 26 de febrer del 2016

Entrevista a Tomàs Roures: TVE 1980

L'artista covarxí, Tomàs Roures Saura, primer col.laborador del nostre projecte d'art , amb la cessió de l'obra "El Abrazo de la Naturaleza", la qual està exposada de forma permanent en el Palau Casalduch, seu de l'ajuntament de la Serra d'en Galceran, va concedir una entrevista a Radio Televisió Espanyola, RTVE a l'any 1980. Ací un deixem un extracte de la mateixa on podem vore part d'una exposició on, de forma premonitòria, reflexa la visió d'ell mateix en fer-se gran.
 

dimarts, 23 de febrer del 2016

Exposició MAPAS de Carmen Ibarra

Mapas 1. Nord. Itaca

Petites aquareles de Carmen Ibarra, en exposició a Lalaland. Russafa, carrer Puerto Rico 34, València. Fins el 28 de Febrer (Dilluns tancat).
 
Carmen Ibarra ha colaborat en la construcción de La Senda de l'Art amb l'obra Jungla de subjetividad.

Més informació

dimecres, 3 de febrer del 2016

Seth Cardew (1934-2016)

Seth Cardew

El ceramista Seth Cardew, nascut l'any 1934 a  Winchcombe (Gloucestershire), va morir a Madison (Winsconsin) el 2 de Febrer de 2016. Era el fill gran del també ceramista Michael Cardew, germá del compositor de música d'avantguarda Cornelius Cardew i pare del també ceramista Ara Cardew, afincat als Estats Units..

Seth començà els seus estudis al cor de la catedral de Canterbury y a la Midhurst Grammar School i estudià pintura i escultura a les escoles de Belles Arts de Chelsea i Camberwell.
Treballà com a escenògraf als estudis cinematogràfics Pinewood, Elstree y Sheperton i a la mort de son pare es feu càrrec del taller ceràmic Wendford Bridge Pottery.
L'any 2005 fixà la seua residència al Mas d'Albadàs (Rossildos), on rebia estudiants i aficionats a la ceràmica de tot el mon.


Seth treballant



dimecres, 27 de gener del 2016

Roy Trollope: "The Cementery and the mountain"

The cementery and the mountain
Títol: The cementery and the mountain
Autor: Roy Trollope
Any: 2004
Tènica: Acrílic sobre fusta
Dimensions: 100x50 cm.

Propietat de l'Ajuntament de la Serra d'en Galceran. Donat per l'autor.

dilluns, 25 de gener del 2016

Dipòsits: Jungla de subjetividad

Jungla de subjetividad (Carmen Ibarra)

Títol: Jungla de subjetividad
Autora: Carmen Ibarra
Any: 2004
Tènica: Mixta (Acrílico collage i epoxi) sobre fusta
Dimensions: 1,65x1,65 m.

Si estàs interessat en adquirir aquesta o d'altres obres similars, possat amb contacte amb l'autora.

Pàgina web
Correu-e

Col·leció museugràfica Bisbe Bertran

Fotografía
Vista de les manisetes de cuina


La col.lecció museogràfica Bisbe Beltran, està ubicada al mateix Palau Casalduch a la Serra d'en Galceran. 

El museu es troba a la part alta de l'edifici i es distrubuiex en dues sales.

A la primera d'elles trobarem dues vitrines  es troben puntes de fletxa paleolítiques i a l’altra restes d’un aixovar funerari de l’edat de ferro, trobat a la Serra pel Jesuïta i musicòleg Pare Tena, que van donar al Museu els seus descendents.

Hi ha dos panells informatius un dedicat al Paleolític, en particular als gravats de l’Abric d’en Melià al Barranc de la Guitarra, i l’altre al neolític i als jaciments de la cova redona , els Castellars i el Tossal de la Vila.
Indumentaria del Bisbe Beltran

A la Sala interior s'exposa la joia de la nostra col·lecció: L'alicatat de la cuina disposat en panells, reproduïnt la seua ubicaci.o original. Només dir que provenen de fabriques de Valencia, ja que el Bisbe Beltran havia estat capellà del Marques de Dos Aigues i que no són contemporànies del Bisbe, sino una mica posteriors a la seua mort el 1783. Són restes de sèrie heterogènies i reproduixen motius diversos, com són estris de cuina, peixos, animals exòtics i sobre tot indumentària.
 
Seguint amb la descripció dels objectes que s'hi exposen en aquesta sala podem vore un moble espectacular: El llit del Bisbe. Així com una vitrina dedicada a indumentària litúrgica del Bisbe com una Casulla o una sotana que és la mateixa en la qual esta vestit al quadre que es pot vore a l’església de Sant Bertomeu de la Serra i d'altra més domèstica com uns saragüells, també de color morat.
D'una banda el museu es pot visitar de dilluns a divendres amb horari de 09:00 a 14:00h. 
Per a visites durant el cap de setmana contacteu amb l'Ajuntament.

També podeu contractar amb l'ajuntament el pack turísitic  "Ruta Urbana" dirigit a grups grans que inclou transport, dinar i visita guiada als museus a l'església i al pou de neu.

Contactar: Ajuntament de La Serra d'en Galceran 964706601 o info@sierraengarceran.es

Museu Francisco Agut




Porta del museu. Inauguració any 2011


El Museu Francisco Agut va ser inaugurat a l'any 2011 i està ubicat al carrer Sant Antoni al nucli urbà  de la Serra. Francisco Agut, nascut a la Serra, concretament al Mas de Miralles,  ha dedicat gran part de la seua vida a treballar la pedra de forma totalment artesanal. Encara que part dels seus treballs han viatjat a territori nacional i internacional com ara Italia o Estat Units, el seu poble natal compta amb una important col.lecció d'escuts i creus tallades en pedra que es poden visitar durant tot l'any i que ens donen una idea del gran treball realitzat.




Planta alta del Museu, amb Francisco Agut a l'esquerra


El treball que trobem al museu consisteix en una col.lecció que representen els escuts pontificis de casdascún dels Papes que han ostentat esta figura des de fa 900 anys fins a Joan Pau II. 
L'edifici que alberga la col.lecció d'escuts papals ha estat restaurat respectat l'arquitectura tradicional valenciana, on a la planta superior destaca el trespol  encanyssat i una finestra que oberta, ens regala un magnífic paisatge que ensenya totes les terres de l'antiga baronia dels Casalduch.  



Les visites al museu estan incloses en la visita guiada "Ruta Urbana".  



Més fotos


dijous, 21 de gener del 2016

Orígens: El Tossal de la Vila




El Tossal de la Vila és un jaciment arqueològic situat en el conegut i emblemàtic turó del mateix nom de 954 metres sobre el nivell del mar a l'oest del nucli urbà de la Serra d'en Galceran, en la comarca de la Plana Alta (província de Castelló, Espanya). Té la declaració de Bé d'Interés Cultural (BIC).

Les excavacions arqueològiques han identificat com a l'àmplia plataforma que conforma el cim es conserven les restes d'un poblat protegit amb muralla situada en les parts més accessibles.

S'ha determinat que el poblat presenta dues fases d'ocupació diferenciades en el temps. La més antiga se situa entre finals de l'Edat de Bronze i inicis del Ferro Antic (Segles VIII-VII abans de l'Era). La segona i més recent s'ha datat en el segle X de la Era.

Des de l'any 2012 les excavacions s'han anat efectuant en campanyes d'entre 2 i 3 setmanes mitjançant voluntariat gràcies a la col.laboració de l'Ajuntament de la Serra d'en Galceran amb el Servei d'Arqueologia de la Diputació de Castelló.

Vista General del Tossal de la Vila

 SITUACIÓ I TERRITORI

El Tossal de la Vila està situat en un dels punts més elevats de La Serra coneguda com d'en Galceran, un dels sistemes centrals de la província de Castelló que separa el corredor de la rambla Carbonera respecte del Pla de l'Arc i el corredor de les Coves de Vinromà.

La situació del Tossal de la Vila, amb els seus 954 metres d'altitud, li atorguen una excepcional visibilitat, com demostra el fet que des d'allí els veïns asseguren que és possible vore fins a 22 municipis de la província de Castelló. És per açò que s'interpreta que una de les causes per a la seua ocupació en el passat siga precisament el seu caràcter  estratègic.

Arqueològicament dins del terme municipal de la Serra d'en Galceran es coneixen diferents troballes arqueològiques de certa rellevància, entre les quals cal destacar els gravats paleolítics o epipaleolítics del Barranc de la Guitarra (publicats com de l'Abric d'en Melià), la Cova Redona amb restes del tercer mil.lenni abans de l'Era i el poblat ibèric del Castellar.

La part superior del Tossal de la Vila es presenta com una gran plataforma de 114 x 60 metres, amb una superficie habitable superior a 0,4 hectàrees, on majoritariament aflora la roca calcària. La part est resulta inaccessible per la presència de penya-segats, mentre que  presenta una accessibilitat fàcil per la part nord, oest i sud, zones on precisament es disposa la muralla.

Situació Tossal de la Vila

EL TOSSAL DE LA VILA ENTRE EL BRONZE FINAL I EL FERRO ANTIC (Segles VIII-VII abans de l'Era) 

La primera ocupació humana del Tossal de la Vila es va produir cap a segle VIII abans de l'Era i va finalitzar cap a mitjan segle VII abans de l'Era com a conseqüència d'un incendi.

De moment s'ha pogut determinar la presència d'habitatges de forma més o menys rectangular amb murs principals de pedra, juntament amb altres secundaris construïts amb un estret sòcol de pedres i alçat de terra i tova. Aquests habitatges semblen disposar-se adossats a un primitiu mur o muralla que s'observa sota la muralla de la fase posterior d'època islàmica.

Entre les troballes destaquen un nombre considerable de ceràmiques a mà en bon estat de conservació, entre les quals abunden tant grans contenidors d'emmagatzematge com altres recipients de dimensions més reduïdes com gots, gerres i olles destinades al processament i consum d'aliments. És per açò que s'interpreta una diferenciació dels espais entres aquells destinats a magatzem enfront d'altres on es desemvoluparien altres activitats més domèstiques o productives. 

Materials trobats al Tossal de la Vila

Un altres aspecte destacable del poblat pre/protohistòric són les seues llars, de les quals almenys dues d'elles presentaven una forma circular o el.líptica, delimitada amb revora.

El final del poblat va ser causat per un incendi que aparentment va ser bastant generalitzat, la qual cosa ha afavorit la conservació d'un registre arqueològic en molt bones condicions, si ben sol en aquelles zones no alterades per l'ocupació posterior d'època islàmica.

Ceràmica trobada al Tossal de la Vila

EL TOSSAL DE LA VILA EN ÈPOCA ISLÀMICA (Segle X de l'Era)

La segona fase d'ocupació es va produir més de 1500 anys després de l'incendi amb el qual va finalitzar el primer poblat i sobre les restes d'aquest, aprofitant-les en part.

Així, l'assentament d'època islàmica es presenta delimitat per una muralla amb bastions en la cara exterior, tant de forma semicircular com quadrats.

La tècnica constructiva d'aquesta muralla, de pedra en sec, no ha afavorit la seua conservació, i suggereix també un alçat no massa desenvolupat, potser completat mitjançant superestructures de fusta.

Vista aèrea Tossal de la Vila

A l'interior de les excavacions han determinat la presència d'habitatges adossats a la muralla que es disposen separats en diferents llocs, i que en dos casos reprodueixen aparentment el mateix esquema tant en distribució com en dimensions, en un plantejament de dos àmbits contigus en el qual el primer d'ells, possiblement descobert o amb coberta perible, donava accés al segon àmbit.

Aquest assentament d'època islàmica es caracteritza per l'escassetat de restes de cultura material (com ara algunes olletes ceràmiques amb decoracio acanalada fetes a torn lent) i d'activitat domèstica (fauna, llavors, etc), aspecte que dificulta la seua interpretació, però al mateix temps suggereix un caràcter contrari a la seua consideració com un hàbitat perllongat en el temps amb molts habitants.

Ceràmica trobada al Tossal de la Vila

El context polític i social del segle X en la Península Ibèrica, de gran inestabilitat tant als inicis com al final del segle, permet plantejar la hipòtesi de la seua consideració com a campament fortificat, potser en actiu en breus i determinats períodes d'inestabilitat amb necessitats de control del territori, aprofitant la seua estratègica posició de gran visibilitat i domini sobre l'extrem sud dels corredors de la rambla Carbonera i de les Coves que conflueixen al final de la cadena muntanyenca al Pla de l'Arc.

Excavació Tossal de la Vila